Les glaciacions del Plistocè

L' home va aparèixer fa uns tres milions d'anys: Des de en fa uns dos milions, la terra ha patit períodes glacials on gran part d' América del nord i Europa van quedar sota gruixudes capes de gel durant molts anys. Després, ràpidament els gels van desaparèixer i van donar lloc a un període interglacial en el qual vivim. El procés es repetix cada cent mil anys aproximadament. L' última època glacial va acabar fa uns quinze mil anys i va donar lloc a un canvi fonamental en els hàbits de l' home amb el descobriment de l' agricultura i la ramaderia. La millora de les condicions tèrmiques va provocar el pas del Paleolític al Neolític, ara fa uns cinc mil anys.

No va ser fins a 1941 que el matemàtic i astrònom serbi Milutin Milankovich va proposar la teoría de Milutin Mialnkovich segons la qual les variacions orbitals de la Terra van causar les glaciacions del Plistocè.

Va calcular la insolació en latituds altes de l' hemisferi Nord al llarg de les estacions. La seva tesi afirma que és necessària l' existència d' estius freds, en comptes d' hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta per a què Ceseare Emiliani, que treballava en un laboratori de la Universitat de Chicago, presentés la primera història completa que mostrava l' avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d'un lloc insòlit: el fons de l' oceà, comparant el contingut de l' isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d' oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.